Innovació educativa i Competència digital

Quan parlem d'innovació ens estam referint a la introducció d'alguna cosa nova per la millora d'un aspecte determinat, doncs això implica un canvi. Ara bé, al món al qual vivim ens agrada i consideram que queda molt correcte introduir al nostre vocabulari la paraula “innovació”, contínuament l'empram però la majoria de vegades no sabem què significa.

Des del meu punt de vista vull definir la innovació educativa com un canvi dins l'àmbit educatiu que implica una millora del procés d'ensenyament-aprenentatge de tota la comunitat educativa. És un concepte senzill que tal vegada m'ha suposat dos minuts definir-ho però a l'hora d'aplicar-l'ho em suposarà esforç, convicció, formació, canvis metodològics, canvis d'actidud, paciència, i una sèrie d'ingredients que el dia a dia ens anirà mostrant.

Aquest concepte abarca diferents àmbits, com poden ser la innovació en els plans i programes d'estudi, la innovació educativa en el Govern, direcció i gestió, etc. Ara bé, concretament vull encaminar la meva reflexió cap a l'àmbit de la innovació educativa en l'ús de les tecnologies de l'educació i la informació a les aules d'Educació Prìmària.

Actualment la majoria de les nostres escoles ofereix a l'alumnat diferents aparells tecnològics, ordinadors al pupitres i/o pissarres digitals a les aules. Són eines que a primera vista semblen que conviden a la innovació però no és així, la innovació educativa només serà possible si les TIC caminen de la mà de tota la comunitat educativa, és a dir, dels docents, personal no docent del centre, pares i mares, i l'alumnat.

El docent ha d'estar dispost a obrir la seva ment cap una nova metodologia d'aula per tal d'aconseguir una millora educativa.

La metodologia diguem tradicional pròpia d'èpoques passades era la del mestre/a com la màxima autoritat, en una posició més alta que la de l'alumant i la seva única funció era transmetre coneixements. L'alumnat és basava en acceptar allò que els comunicava el mestre, no es qüestionaven absolutament res.
En definitiva una metodologia basada en la repetició i memorització de coneixements. Amb això tracta l'aprenentatge?

Avui en dia, disposem de llibertat per tenir una actitud més crítica i d'una quantitat de recursos que enriqueixen el procés d'ensenyament-aprenentatge dins les aules. L'ús de les TIC ha de fomentar a aquest canvi, però és necessari que el docent estigui suficient format i convençut d'això.

Tal com ens mostra el vídeo Metodología o Tecnología veim que l'única diferència és la introducció de les noves tecnologies a l'aula, ja que la metodologia de la mestra segueix sent la de memorització i repetició. Per tant realment existeix un canvi educatiu, és pot parlar d'innovació? Clarament fals, no té sentit parlar d'innovació educativa si no és fa un ús adequat de les TIC.

La tasca que té el docent dins la seva aula és que tot l'alumant independentment de les seves caaracterísitques i/o dificultats pugui arribar a tenir èxit dins el seu aprenentatge, i per aconseguir-ho disposem d'un ventall de recursos. Les TIC conjuntament amb l'actitud del mestre/a són un recurs més d'ensenyament que remen plegats cap a la innovació educativa.

Davant aquest canvi, com he mencionat anteriorment no ens podem oblidar de la formació necessària per introduir les TIC, és a dir de la competència digital.

Les noves tecnologies formen part del nostre dia a dia, no només els ordinadors sinó també aparells com GPS, càmares de vídeo, telèfons mòbils, etc. podriem dir que vivim a una societat audiovisual. Per aquest motiu no podem ignorar-les, el contrari, hem d'intentar comprendrer-les. Tal com diu Jordi Ardell cal tenir una certa competència informàtica per poder manejar aquests tipus d'eines i ser més competents.

Penso que l'escola té un paper molt important a l'hora d'adquirir aquesta competència digital, ara bé, això implica que els docents estiguin formats i actualitzats de les noves tecnologies. Pels docents adquirir aquesta nova competència els resultarà més difícil ja que fins fa poc tot aquest món era desconegut per a ells, en canvi, els alumnes han nascut i han crescut amb les TIC. A partir d'aquí ens podem formular la següent pregunta: En l'àmbit de les TIC, l'alumnat passarà per damunt els mestres?

Els alumnes d'educació primària sabran manejar fàcilment un aparell tecnològic, segurament, en faran més ús d'ell que el que pugui fer un adult. Ara bé, possiblament molts d'aquests petits ciutadans digitals no saben com fer un ús correcte de les noves tecnologies, aquí la família conjuntament amb l'escola tenen molt a dir.

Els docents cal que siguin suficients competents en la competència informacional per tal de saber treballar i gestionar amb molta informació, i sobretot, saber-ne crear-ne de nova. A partir d'aquí aquests professionals adquiriran la competència cognitiva genèrica com diu Jordi Ardell, seran capaços de convertir informació en coneixement.

L'escola és de gran importància dins la societat de les noves tecnologies ja que té el deure de formar competents ciutadans digitals. L'escola ha de ser un reflexe de la societat, no es poden tractar temes aïllats d'ella. La societat canvia contínuament, sobretot les noves tecnologies evolucionen a un ritme prou accelerat. Per tant, no només els docents han te denir la responsabilitat d'anar-se actualitzant i formant sobre les TIC, la família té un paper fonamental.

La família ha d'intentar donar la benvinguda a les noves tecnologies per poder conèixer de més a prop el món el qual pertanyen els seus fills. Segurament, en un principi els resultarà difícil entendre el món virtual, però alhora no podran deixar-ho a un costat perquè formarà part de la vida dels seus infants, i de la seva.

A causa d'això els pares i mares a poc a poc s'aniran familiaritzant amb les TIC i conseqüentment arribaran a ser més competents amb elles.

Tornem a la pregunta feta anteriorment, en l'àmbit de les TIC, l'alumnat passarà per damunt els mestres? Personalment penso que, a causa de la ràpida evolució tecnològica, mestres i alumnes faran un aprenetatge col·laboratiu, la qual cosa enriquirà el procés d'ensenyament-aprenentatge de cada un de nosaltres. 

En definitiva, l'escola serà una espai de coneixements i respostes si de cada cop els professionals de l'educació són més competents digitalment parlant.

"Dóna'm sentit al canvi"